Campanar
Parts de la Catedral / Campanar
Ubicada sobre l’absidiola sud i començada sota el mandat del bisbe Roderic Tello (1289-1308), la torre del campanar és un destacat exemple d’estil gòtic. La seva planta és prismàtica i culmina en un cos octogonal. En total, la torre del campanar abasta una alçada d’aproximadament setanta metres.
La Capona, essent la campana que toca les hores i el toc d’oració, és la més coneguda i estimada pels tarragonins. S’ubica al templet superior del campanar, per damunt de totes les altres. A la torre s’hi accedeix mitjançant una escala de caragol des de l’absis de la capella de Sant Oleguer i conté diverses estances superposades, com la Sala dels Monjos, la Sala dels Rellotges —en els murs de la qual s’aprecien uns curiosos grafits medievals amb escenes nàutiques— i la Sala de les Campanes. Conserva un conjunt de disset campanes, a les quals se n’afegeixen una altra de situada en una espadanya adjacent, una altra al llanternó del cimbori i la roda de campanes, situada al presbiteri.
Són destacables els tocs manuals que encara avui fan els campaners de la Catedral amb motiu de dates assenyalades com les festes majors de Santa Tecla, en què despleguen un ampli repertori de repics que inunda la Part Alta amb el seu so.
