Capelles destacades
Parts de la Catedral / Capelles destacades
Capella de Santa Tecla
Concebuda com un temple de planta central cruciforme i gran cúpula, es va erigir entre 1760 i 1775 en honor a santa Tecla d’Iconi, titular de la Catedral i patrona de Tarragona, amb el fi de custodiar la relíquia del braç de la santa. El barroc classicista predomina en el conjunt, obra de l’arquitecte Josep Prat i l’escultor Carles Salas. La capella està recoberta de jaspis, marbres i altres materials preuats que emmarquen tres grans baixos relleus amb escenes de la vida de santa Tecla als laterals i la seva apoteosi al centre, sota la qual se situa el tabernacle daurat destinat a contenir la relíquia, molt venerada pels tarragonins.
Capella de la Immaculada Concepció
Model del barroquisme més recarregat, presenta planta cruciforme, cúpula semiesfèrica i capçalera absidal. Va ser erigida pel canonge Diego Girón de Rebolledo com a panteó familiar i projectada el 1674 per fra Josep de la Concepció.
L’espai es va concebre com una obra d’art total en la qual confluïen i interactuaven l’arquitectura, l’escultura i la pintura, i va involucrar els millors artistes catalans del moment: la construcció va ser dirigida pels mestres d’obres Francesc Portella, pare i fill, i Joan Costas. Francesc Grau i Domènec Rovira el Jove es van encarregar de la decoració escultòrica del magnífic retaule salomònic i sobredaurat, així com dels sepulcres del fundador i la seva família, en què es representen les virtuts teologals i les arts liberals. La pictòrica va anar a càrrec de Francesc Tramulles i Josep Juncosa, que van elaborar un cicle dedicat a passatges de la vida de la Verge Maria, a la qual està consagrada la capella.
Capelles de Sant Fruitós i Sant Joan Evangelista
Aquestes dues capelles bessones van ser construïdes el 1592 a expenses de l’arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya Joan Terès i Borrull. Projectades, com la veïna capella del Santíssim, pel gran arquitecte renaixentista Pere Blai, alberguen en un arcosoli obert al mur entre els dos espais el sumptuós monument funerari de l’arquebisbe promotor, ideat pel mateix Blai inspirant-se en el templet del Bramante de San Pietro in Montorio, i executat per Isaac Alfard Vermey i Agustí Bennàsser. El petit absis de la capella dreta conté les imatges de Sant Joan Evangelista, Santa Júlia i Santa Eulàlia, obra del mateix Bennàsser i Benet Baró, mentre que el de la capella esquerra alberga tres escultures de Baró que representen els tres sants màrtirs tarraconenses de l’Antiguitat, el bisbe Fruitós i els diaques Auguri i Eulogi, que sota l’emperador Valerià, el 21 de gener del 259, van ser condemnats a la foguera a l’amfiteatre de Tàrraco. L’altar conté una part de les seves relíquies en una arqueta de plata, i els murs de la capella estan coberts amb llenços moderns amb escenes de la vida i martiri d’aquests tres sants.
Sota el paviment de la capella s’ubica la cripta on descansa l’arquebisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, figura política de gran relleu a mitjan segle XX. Al seu costat, una arqueta de plata conté les relíquies dels sacerdots tarraconenses martiritzats durant la Guerra Civil, recentment beatificats.
