Orgue i cadiram del cor
Parts de la Catedral / Orgue i cadiram del cor
A la nau central de la Catedral, per damunt del cadiram canonical, es pot admirar la caixa de l’orgue, concebuda a manera de majestuós retaule, que fa 20 metres d’alt per 9 d’ample.
La traça de la caixa és una adaptació de l’arquitecte Jaume Amigó sobre el disseny inicial presentat el 1561 per Pere Rabassa i Salvador Estrada, orgueners de Barcelona. Els entalladors de tot el repertori escultòric varen ser Jeroni Xanxo i Perris Ostris, que van treballar entre 1562 i 1567.
Els seus tres cossos, tallats en roure de Flandes, xiprer, pollancre, om i teix, segueixen de prop els cànons estilístics del Renaixement plateresc: ordres clàssics, tondos efigiats i un característic horror vacui esculpit amb virtuós encert.
Encara avui es conserva tot el joc de sarges, els llenços que ocultaven els tubs de l’instrument, les dues principals de les quals continuen en ús i es poden admirar flanquejant el cos central. Els llenços interns, visibles quan els batents estan oberts, representen el naixement i la resurrecció de Crist, mentre que els externs conformen una gran anunciació, amb l’arcàngel Gabriel en una porta i la Verge Maria en l’oposada. El conjunt és obra dels pintors Pere Serafí i Pietro Paolo da Montalbergo entre 1563 i 1565.
Cadiram del cor
El conjunt del cadiram del cor va estar anteriorment al centre del temple. El 1963 una part dels setials es va traslladar a l’actual presbiteri i se’n va tancar el primer tram amb els murs de tancament provinents del rerecor primitiu, construït durant el primer terç del segle XIV.
Durant la prelatura de Pero de Urrea, a finals del segle XV, es va esculpir el magnífic cadiram amb roure de Flandes de mans de l’aragonès Francisco Gomar. Els respatllers del cadiram de la nau central estan decorats amb traceries i marqueteries.
Els roleus dels reposabraços de tot el conjunt s’adornen amb un notable repertori floral, mitològic i zoomòrfic. Les cadires pontificals, que encapçalen tots dos trams del cor, van ser treballades per Joan de Tours i Enric de Borgonya el 1534.
