Retaule major
Parts de la Catedral / Retaule major
El retaule major, obra en alabastre policromat i pasta de vidre de Pere Joan, esculpit entre 1426 i 1434, és un magnífic exponent de l’escultura gòtica catalana. Un gran sòcol de pedra calcària en sustenta l’estructura, decorat amb escenes exemplaritzants acompanyades de motius vegetals i els emblemes dels arquebisbes Dalmau de Mur, el seu promotor, i Pere Sagarriga, l’impulsor.
Sobre el sòcol, una predel·la de bella factura mostra sis escenes de la vida i martiri de santa Tecla: la jove escoltant predicar sant Pau al seu Iconi natal, els diferents martiris fallits als quals es va veure sotmesa i, finalment, el descobriment i trasllat de la relíquia del seu braç, que arribaria a la ciutat el 1321 des d’Armènia Menor gràcies a la intercessió del rei Jaume II.
Els relleus estan separats per muntants coronats de petits pinacles i dossers que aixopluguen santes verges i màrtirs: Caterina, Bàrbara, Llúcia, Eulàlia de Barcelona, Àgata, Anastàsia, Cecília i Agnès. Al centre del retaule figura la imatge de la Mare de Déu amb el Nen flanquejada per les talles de Santa Tecla i Sant Pau; al voltant, dotze relleus que reprodueixen escenes de la infància de Jesús i de la seva passió, resurrecció i ascensió, així com de la Pentecosta i la coronació de la Mare de Déu.
La part superior del retaule està protagonitzada per tres grans escultures exemptes: al centre, la Verge Maria, flanquejada per Santa Tecla i Sant Pau. Cadascuna es troba sota un altíssim pinacle trepat i sobredaurat. Dotze relleus amb escenes del Nou Testament ocupen els panells entre les imatges.
A banda i banda del retaule, formant part de la mateixa estructura, es troben dues portes amb elegants gelosies flamígeres coronades per dues mènsules on reposen les imatges de Sant Oleguer i Sant Fruitós, arquebisbes de Tarragona. Sobre els frontispicis figuren les imatges dels arcàngels Sant Miquel i Sant Rafel, tallades per Perris Ostris i policromades i estofades pel pintor italià Pietro Paolo da Montalbergo durant la segona meitat del segle XVI.
Sepulcre de Joan d’Aragó
A la dreta del retaule es troba el sepulcre marmori de Joan d’Aragó i Anjou, infant reial fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, patriarca d’Alexandria i arquebisbe de Toledo i Tarragona, que va oficiar la consagració de la Catedral el 1331. El sarcòfag és obra del cercle de l’escultor sienès Tino di Camaino. Se sustenta sobre dos lleons i està envoltat de les imatges dels patrons de la ciutat, Santa Tecla i Sant Fruitós, i tres sants emparentats amb l’arquebisbe, Santa Elisabet d’Hongria, Sant Lluís Bisbe i Sant Lluís Rei. Just al damunt, l’ànima del difunt, socorreguda per dos àngels, s’eleva cap a Déu Pare. Un arcosoli amb traceria emmarca la tomba, sobre la qual es troba el reconditori o armari reliquiari on es custodiava la relíquia del braç de santa Tecla fins a la construcció de la nova capella, el segle XVIII.
Sobre el mausoleu es troba, sota un gablet apuntat, la fornícula en forma de finestra coronella que, fins al setge de la Catedral per les tropes napoleòniques, va guardar el primitiu reliquiari del braç de santa Tecla. Aquesta fornícula allotja en l’actualitat diverses relíquies.
